Organitza en les diferents dimensions del desenvolupament (psicomotriu, cognitiva, lingüística i socioafectiva) les competències que demostren aquests bonobos criats en el Centre d’investigacions Psicolingüístiques d’Atlanta.
SITUACIÓ | HABILITAT/S MOSTRADA/ES | DIMENSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT |
Tot passejant pel bosc | Adopta diferents posicions per traslladar la motxilla ( erecte i quatre potes ). Entén, reconeix i segueix les instruccions dels investigadors. | Psicomotriu Cognitiva Lingüística |
De picnic amb | Entén tot el que li diu Li dóna una poma a la pantera rosa, desenrosca un pot i utilitza eines per cuinar i menjar. | Cognitiva Psicomotriu Lingüística Socio-afectiva |
Conduint un cotxe | Utilitza el volant i els pedals per realitzar diferents accions ( marxa endavant i endarrere ) | Psicomotriu Cognitiva |
Interaccionant amb el gos | Després de saltar damunt del gos, els investigadors el renyen i sent penediment. | Socio-afectiva Psicomotriu |
Amb els monstres | Es posa la màscara de monstre, aquest poder l’excita com als humans, li agrada l’emoció de empaitar i ésser empaitat com els humans. | Psicomotriu Socio-afectiva |
Amb el telèfon | Entén la instrucció d’agafar el telèfon, i li sorprèn el fet de sentir però no poder veure la persona que li parla. Entén el missatge telefònic i ho expressa a través de la consola. | Psicomotriu Lingüística Cognitiu |
Trobada amb la Jeanine | Se’n recorda de la conversa telefònica i del contingut del missatge ( sorpresa/regal ), per tant, demostra tenir memòria. | Cognitiva Socio-afectiva |
Jugant amb la consola | Els nens han d’aprendre unes regles i pensar per endavant per jugar amb la consola. El Kanzi també coneix aquestes regles. Per exemple, sap quan es pot menjar els dolents ( quan estan de color blau ). Cada vegada fa moviments més hàbils. | Psicomotriu Lingüística Cognitiva |
Aprenent a trencar avellanes | Utilitza pedres per trencar les avellanes. | Cognitiva Psicomotriu |
Aprenent a fer un tall amb una pedra | En primer lloc, aprèn sol que llençant una pedra contra una altra, es trenca. També aprèn sol a serrar una corda amb la pedra. | Cognitiva Psicomotriu |
Ensenyat a la Tamuli | Kanzi actua de mediador en la baralla que tenen | Cognitiva Socio-afectiva Lingüística |
Passeig final pel bosc | Kanzi li neteja les ungles a la seva cuidadora amb una branqueta de pi. | Socio-afectiva Psicomotriu |
1. En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?
- En primer lloc, el lingüístic i el cognitiu, ja que gràcies al cognitiu es pot relacionar amb els investigadors perquè coneix el llenguatge que prèviament a memoritzat mitjançant processos cognitius.
- En segon lloc, el psicomotriu ja que adquireix capacitats motrius més precises i elevades que els seus congèneres en llibertat. Ho veiem per exemple, en el fet de conduir un cotxe.
- En el mateix nivell, el socioafectiu, com a conseqüència de l’observació del comportament entre humans i la convivència amb ells, adapta la seva conducta establint una relació mes humanitzada, més respectuosa.
2. Si comparen les competències d’aquests bonobos amb les d’un infant humà, a quina edat mental humana creus que es correspondrien?
- Correspondria a una franja d’edat d’un nen entre 2 i 6 anys. En l’aspecte cognitiu de Kanzi s’observen nivells més relacionats a franges d’edats primerenques, mentre que en l’aspecte psicomotriu es posen de manifest trets característics de nens d’ entre 4 i 6 anys.
- La precisió a l’hora de realitzar les tasques depenen de si les activitats que desenvolupa les està aprenent o ja les té assimilades per això establim que la franja d’edat, pot oscil·lar.
3. Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?
- A curt termini, creiem que el desenvolupament dels bonobos té un límit, ho podem observar per exemple en el fet de que els hi es impossible articular paraules per la falta de la cavitat bucal adaptada per a aquesta capacitat. Tanmateix creiem que el seu desenvolupament cognitiu i lingüístic podria donar lloc a la comunicació entre dos o més bonobos a través de la consola i el llenguatge aprés.
- D’altra banda creiem que el seu procés d’aprenentatge es desenvoluparà a través de milers d’anys, es a dir, a llarg termini, donant múltiples possibilitats a nivell evolutiu.
4. Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquests bonobos? Raona la teva resposta.
- Evidentment les relacions amb les activitats culturals humanes han despertat i modificat la seva conducta i els processos d’aprenentatge. Degut a que en el seu hàbitat natural i en les relacions entre els seus iguals no són necessaris aquests coneixements humanitzats, es posa de manifest que el contacte amb els humans ha modificat la ment d’aquests bonobos, en la manera de raonar, expressar-se o comunicar-se i adoptar una psicomotricitat més fina.
5. Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?
- En el cas que el bonobo fos re-introduït en el seu hàbitat i no tingués accés a cap grup de bonobos salvatges que el poguessin guiar a l’hora de proveir-se de menjar i aigua, pensem que no sobreviuria.
- En el cas de trobar-se amb un grup d’iguals, creiem que sobreviuria i podria inclús desenvolupar alguna de les capacitats apreses amb els humans ( utilització d’eines, estratègies lògiques, processos mentals... ). Probablement, en un principi tindrien un dèficit de coneixements o conceptes bàsics de supervivència i relació amb el medi natural i els seus congèneres però mes endavant seria possible que fossin capaços d’integrar-se.
6. Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?
- Partint de la base, que el Dret a la Llibertat de l’animal es fonamental pel seu desenvolupament natural, en aquest cas, es vulnera aquest dret, a més creiem que les noves capacitats de raonament adquirides i profundament humanitzades poden arribar a produir un certa angoixa o efecte contraproduent.
- D’altra banda creiem que aquests bonobos han nascut en captivitat i ells no coneixen la llibertat amb la mateixa dimensió que els seus congèneres salvatges i es per això que els seus drets bàsics ( alimentació, afecte, relacions, higiene... ) estan coberts i l’únic que pretén aquest estudi es comprovar el potencial de desenvolupament de la seva espècie.
Preguntes de reflexió final:
¨ L’aprenentatge d’aquests bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.
- Conductisme clàssic de Pavlov i el Conductisme observacional de Bandura. I en un grau menor, la Perspectiva Genetico-constructivista
- En l’aprenentatge d’en Kanzi corresponent al mètode de Pavlov s’utilitzen reforços positius i negatius ( es premien els seus bons comportaments o aprenentatges i es castiguen els mals comportaments, per exemple, en el cas de la interacció amb el gos els investigadors el renyen i provoquen una disculpa )
- Kanzi, mitjançant l’observació de les accions dels seus cuidadors, les aprèn i les reprodueix. Això es relaciona amb el conductisme observacional de Bandura.
- Per últim el context social predisposa la realització d’accions concretes, el coneixement s’elabora i neix de l’ intercanvi del subjecte amb l’entorn, en Kanzi aprèn en un entorn humà vinculat a la perspectiva de Piaget.
¨ Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament.
- Creiem que la relació que existeix entre aprenentatge i desenvolupament va íntimament lligada, degut a que, a mesura que l’aprenentatge creix, també ho fa el desenvolupament. Per tant, creiem que els dos conceptes són importants.
¨ Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient l’estudi dels ximpanzés?
- El que hem heretat dels nostres progenitors ens marca molt però es pot modificar segons l’ambient que ens envolta, l’educació rebuda, l’estimulació, etc. En el cas de Kanzi, a pesar de ser un bonobo, ha estat estimulat per l’entorn i ha pogut aprendre i adquirir habilitat pròpies dels humans.
- Extrapolant-ho als humans podem afirmar que no importa la capacitat intel·lectual amb la que hem nascut (alta o baixa), sinó que posteriorment podrem modificar-ho gràcies a l’entorn i la interacció amb les altres persones.
