Powered By Blogger

dijous, 23 de desembre del 2010

DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT


L’empatia i l’enfocament social i afectiu



UNA CLASSE DIVIDIDA: El documental ens mostra tant la posada en pràctica com els resultats d’un exercici sobre discriminació fonamentat en el color dels ulls, en dos grups diferents: en primer lloc amb infants de 3er grau (9 anys); i en segon lloc amb treballadors adults del sistema penitenciari de l’Estat de Iowa, durant un Taller de relacions humanes d’un dia de duració. Per als nostres propòsits, només treballarem amb l’exercici que es va proposar als infants de primària.





Enllaç:


  • Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?

    • Quan primer els nens d’ulls blaus són designats com a superiors enfront els d’ulls marrons, s’observa que els “superiors” es tornen més desagradables pel sol fet de sentir-se així. A més,  experimenten uns sentiments i unes sensacions que els provoquen una satisfacció i benestar interior pel simple fet de ser com són.
    • En canvi, els nens “inferiors”, és a dir, d’ulls marrons, experimenten una divergència de la realitat que els provoca una visió distorsionada de la realitat social i repercuteix en les seves conductes i pensaments.
    • Durant l’hora del pati, un nen d’ulls marrons pega a un altre d’ulls blaus perquè, segons ell l’havia insultat dient-li “ulls marrons”.
    • Per tant, es pot veure com de seguida comprenen la connotació que hi ha darrere de l’expressió “ulls marrons”, amb adjectius negatius, igual com quan a una persona de raça negra li diuen “negre”. S’adonen com les persones que es troben com a socialment acceptades com a superiors utilitzen unes expressions per demostrar menyspreu i discriminació, i que quan s’usen es fa amb aquesta intenció, és com un eufemisme, en que s’usa una paraula aparentment més bonica que el missatge que oculta darrere.

  • Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

    • Els infants es readapten a la nova situació gràcies a la seva vulnerabilitat psíquica i l’actuació de la professora. Aquets adeqüen el seu estat anímic, psicològic i físic a unes noves perspectives dominadores i que provoquen una superació de les capacitats personals dels alumnes.  Així, aquests s’afanyen a contestar el que pregunta la professora perquè se senten més motivats que abans, en canvi, els d’ulls blaus ara es mostren més inhibits a l’hora de participar a classe, deixant que siguin els de d’ulls marró els que ho facin.

  • Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?

    • Aquestes experiències són els factors més determinants d’aquest experiment, quan els primers infants que s’han sentit superiors descobreixen l’altra part de la segregació social, entenen que les persones no s’han de jutjar per les experiències sinó que per fer-ho, s’han d’apropar a conèixer la seva identitat personal, social, afectiva i cultural.

  • Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?

    • En aquest descobriment es demostra empíricament a través d’exercicis cronometrats, que el rendiment acadèmic varia segons les interferències psicològiques i propioreceptives que l’individu tingui, es a dir, que l’alumne tindrà una predisposició a superar-se i aprendre en menor o major grau segons les barreres discriminatòries que tingui que afrontar.
§  Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament social i afectiu posterior?


§  Els alumnes transformats en homes i dones d’edat mitjana recorden amb una especial càrrega emocional aquelles situacions. Per la gran majoria aquest experiment ha desenvolupat en tots ells un sentiment d’igualtat efectiva entre homes i dones de qualsevol ètnia, color o raça i un pensament d’equitat total envers les relacions de poder que es produeixen en els contextos socials.
§  Recordaven perfectament el moment en que la professora els va dividir en dos grups, atorgant a un el poder i a l’ altre sotmetent-lo al primer i traient-los drets.

§  Però va ser l’ experiència de ser el grup sotmès o “inferior” el que més va influenciar en la manera de pensar i actuar d´ aquestes persones en tant que el sentiment de inferioritat, les humiliacions i la impotència davant la injustícia els va fer entendre el que sentien diàriament milions de persones pel sols fet de tenir diferent color de pell. Com a conseqüència d’ aquesta experiència, aquests nens es van convertir en la seva vida adulta en persones capaces d´ entendre i respondre positivament a través del recolzament moral, a qualsevol tipus de problemàtica social derivada de la injustícia. En definitiva, els va convertir en persones més íntegres, més empàtiques.

§  Va servir per canviar alguna cosa?


§  Realment cap alumne ha esdevingut precursor de moviments o campanyes per abolir la discriminació, però per a tots i cadascun d’ells els va servir per poder continuar el seu desenvolupament psíquic, social i afectiu amb una clara concepció de la nefasta influència que provoca adoptar caràcters discriminatoris envers una persona o grup ètnic.
§  L’ experiència els va servir per adonar-se’n de les injustícies socials i per comprendre que totes les persones en una situació de poder envers a una altre, es comporten de forma cruel sense que hi hagi una causa concreta per ser-ho.
§  El canvi fruït d´aquesta experiència afectaria tant al seu comportament envers als altres en la seva vida adulta, com en la forma d’ educar als seus propis fills en la empatia.


§  Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?


§  Responen procurant reconduir la situació fins a un punt d’equilibri on totes les forces personals i socials tinguin les mateixes oportunitats d’expressió i llibertat i fonamenten aquesta igualtat en les relacions personals.

§  Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries?

§  L’escola, com a agent de socialització més important, pot promoure aquestes competències actitudinals a través de tallers de convivència i d’igualtat per raó de sexe, ètnia o cultura. També pot realitzar tasques i experiències relacionades amb l’acostament a les diferents cultures que no es troben tant a l’abast o que si ho estan, no es tracten amb tanta igualtat.
§  Per últim, destacar la importància de l’enfocament del currículum ocult que el professor transmet als alumnes a través de les seves explicacions i vivències personals amb ells. D’aquesta manera la conclusió de l’experiment fonamenta l’aplicació d’aquest en docents, o futurs docents, per tal de transmetre uns valors i actituds basats en la igualtat i l’antidiscriminació.
§  Com a persones adultes són capaces de tenir una mirada crítica davant de les injustícies socials ( en aquell temps la segregació racial) ja que el fet d’ haver-se sentit en les mateixes circumstàncies, va afectar directament al seu desenvolupament socio-afectiu, atorgant-li un sentiment empàtic que els acompanyarà al llarg de la seva vida adulta i en el que basaran l’ educació dels seus fills per tal de que aquests no recreïn les injustícies per raons de races que s’ estaven donant a Estats Units en aquella època.

Per últim, citarem algunes tècniques o exercicis per treballar l’empatia:
Definició:
Abans de donar algunes tècniques o exercicis per treballar la empatia ens agradaria fer una conceptualització del terme:
Entenem per empatia la capacitat o habilitat que té l’ésser humà per reconèixer, comprendre i valorar els sentiments dels altres, és a dir la capacitat emocional que tenim per llegir i interpretar als altres. Aquesta capacitat en ajuda a posar-nos al lloc de l’altre individu, entendre el que pensa i què és el que sent, i entendre per què es comporta de determinades maneres segons els context que es troba.

Exercici 1: TEATRE DE L’ OPRIMIT.
Plantejarem una situació de desigualtat, agafem 3 o 4 voluntaris per representar l’escena del conflicte.
-Platejarem 3 conflictes, un en l’entorn familiar, un en l’entorn de l’aula i un en entorn al carrer.
- L’exercici consta de 2 parts fonamentals, el moment de la representació i el debat.
L’educador o docent planteja la situació i assigna tres personatges estereotipats: un d’ells oprimit i un d’ells opressor, el tercer personatge ha de recolzar la posició de l’opressor.
Una vegada representat es pregunta als alumnes quin personatge i de quina manera pot solucionar el conflicte.
- Respectant el torn de paraula, un alumne dóna una resposta o possible solució i se’l convida a posar-se en el lloc d’aquest personatge i representar un altre cop la situació com ell l’afrontaria.
- L’exercici es pot repetir diverses vegades fins que s’arriba a una solució comú però es deixa oberta la possibilitat de que cap sigui considerada vàlida.
- Al final de l’exercici, se’ls pregunta als alumnes com s’han sentit en la pell del personatge donant peu a una reflexió personal.

Exercici 2: JOC DE ROL
Es reparteixen a tots els alumnes uns papers amb un rol que ells adoptaran durant la pràctica.
-Els rols seran: un immigrant, un gitano, un obès, una persona de classe alta, etc.
L’objectiu del joc és que mitjançant aquests rols es pugui arribar a prendre una decisió comuna sobre el que podria ser un conflicte real de classe, com l’elaboració d’un horari, establiment de torns de neteja, etc.

Exercici 3: ELS PRIVILEGIS
Es reparteixen tots els alumnes en dos grups, a un d’ells se’ls privarà d’algun privilegi o capacitat física o motriu.
Per exemple, durant tot un matí la meitat de la classe  se li lliga el braç amb el que escriu o se li posa una bena als ulls.
Un altre exemple és privar als alumnes d’algun tipus de material necessari per realitzar alguna pràctica de classe.
Una vegada plantejat el docent seguirà amb una rutina de classe i els alumnes mancats de privilegis sentiran a la seva pell aquesta mancança com un impediment i l’altra meitat haurà de participar per aconseguir que puguin seguir allò plantejat per l’educador, que pot ser des d’una classe normal a una pràctica que consideri adequada.
Al final de la jornada es farà una posada en comú de quins han estat els seus sentiments i emocions, amb una reflexió personal.

CONCLUSIÓ
Una vegada plantejats els exercicis hem vist que la manera més senzilla i directa pels nens d’entendre què és l’empatia passa pels jocs de rol que els faci viure en primera persona experiències que no viuen a la seva vida personal i que segurament mai s’han plantejat.
Creiem important una reflexió al final de cada exercici pot ajudar a que la propera vegada que  trobin una situació semblant a la vida real la identifiquin i que almenys estiguin sensibilitzats amb les emocions alienes.





divendres, 3 de desembre del 2010

Informe d’anàlisi de l’evolució dels llenguatges


Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.

6 Anys

Defineix cada una de les paraules, primer les descriu físicament i desprès expli
ca per a qué serveixen. No totes les definicions són correctes, com per exemple en plàtan, que diu textualment que “ve de la nevera”.
La definició que més li va costar va ser la del gos, que només va dir que “no és una persona”.
Per tant, observem que utilitza els trets perceptius i funcionals per a descriure els objectes ja que fa referència a l’objecte i a la funció però no el contextualitza ni dóna la seva opinió sobre si li agrada o no.

8 Anys

Té clar tots els conceptes, defineix l’ús però no ho contextualitza. També utilitza l’aspecte afectiu, que, en aquest cas, per exemple, diu que el plàtan li agrada i la resta no.
En canvi, un altra nena de la mateixa edat fa tot el contrari, és a dir, no utilitza l’aspecte afectiu ni funcional, únicament el descriptiu.

9 Anys

Dos dels tres nens analitzats en aquesta edat, ho descriuen amb certa facilitat i bastant detallat, tot i no entendre alguna paraula. En canvi, el tercer nen ho descriu de manera més general i no tant detallat, sense descriure físicament els elements.

10 Anys

Realitza una descripció més física que funcional dels conceptes, malgrat que s’ha  de destacar que el nen, fora de càmara, ho feia millor que no pas quan es trobava davant d’ella, ja que es posava nerviós i es mostrava més insegur. No nombra el significat de les paraules.

11 Anys

Ho defineix tot bastant bé. Es posa de manifest la maduresa respecte a tots els anteriors. Utilitza tots els trets analitzats (afectiu, perceptiu, funcional i contextual).

Valoració de la velocitat lectora

6 Anys

Llegeix amb molta lentitud, en especial en castellà. Per exemplificar-ho, aquest nen va llegir només 8 paraules per minut en el cas del text en català i 5 paraules en el cas del castellà.

8 Anys

S’observa una velocitat més avançada respecte a l’anterior, ja que llegeix 120 paraules per minut en català i 100 en castellà. En canvi, en el cas de la nena originària d’Aragó, en català li van haver de llegir el text, és a dir, que no es veia capaç de llegir-lo al ser castellano parlant, en canvi, en castellà va llegir 76 paraules per minut.
En el cas del text en castellà s’encallava per preguntar les paraules que no entenia.

9 Anys

Té una velocitat adequada, marca pauses i el diàleg el fa amb entonació. Es pren al seu temps a l’hora de llegir el text, ni massa de pressa ni massa a poc a poc.
En el cas del segon nen, diu més paraules en català que en castellà per minut, és a dir, que va més de pressa en català, tal com passa en el cas del tercer nen, que també és més fluid en català que en castellà.

10 Anys

El nen tarda entre 2 i 3 minuts per llegir el text. Ho fa de forma adequada i fluïda.

11 Anys

En aquest cas també triga entre 2 i 3 minuts a llegir el text. Es desenvolupa millor en castellà que en català, al ser castellano parlant. Per tant, s’evidencia que el fet de parlar castellà a casa es tradueix en una major fluïdesa.

Valoració de la comprensió lectora

6 Anys

El text en català el va entendre bastant bé, tot i no haver-lo llegit abans. No va finalitzar la lectura, va explicar la part llegida sense problemes; en canvi en castellà no ho va entendre tant bé, i erém nosaltres mateixos que li havíem de llegir i explicar després.

8 Anys

Ens trobem davant de dos casos completament contraris, ja que en el primer cas, el nen comprén millor el català que el castellà, per això expressa millor el que diu el text en català; en canvi, en el cas de la nena d’Aragó, no sap explicar res del text en català perquè no l’entén, però sí que ho explica molt bé en castellà.

9 Anys

Pensa molt abans de dir res, reflexionant-hi per trobar les millors paraules. Té algunes dificultats a l’hora d’explicar el text perquè hi ha paraules que no entén.
En el cas del segon nen, no resumeix amb les seves paraules el que ha entès del text, sinó que explica de memòria el conte.
El tercer nen ha entès perfectament el català, però el castellà li ha costat molt més, aspecte comú a tots ells.

10 Anys

A l’hora d’explicar el text es centra en les idees principals, però no té en compte els detalls. En canvi estructura el discurs en introducció, desenvolupament i desenllaç, malgrat que es fa un embolic amb la història, sobre qui va fer què.


11 Anys

Com hem comentat anteriorment, s’observa una evolució en la maduresa respecte els nens d’edats menors. Té una bona comprensió lectora en els dos idiomes, tot i ser castellano parlant.

Valoració de l’evolució morfosintàctica: procés d’organització dels significats

6 Anys

En català, utilitza substantius i adjectius i fa concordança amb el gènere i l’ús de les formes verbals. Per contra, no utilitza adverbis ni pronoms, ni hi ha coherència amb els temps verbals. Fa frases simples.
No tenim coneixement en el cas del castellà, ja que no fa la descripció en aquest idioma


8 Anys

Utilitza adjectius, substantius i fa oracions completes però amb frases soltes.
Pel que fa la nena d’Aragó, com que és castellano parlant, en castellà fa frases més complexes i elaborades.


9 Anys

Comú als tres nens observem una notable millora, ja que utilitzen més adjectius i substantius, utilitzen millor els temps verbals i fan frases més llargues i, per tant, més complexes en tant que utilitzen subordinades.


10 Anys

L’ús d’adjectius s’incrementa en el cas del català, i cada vegada fan frases més complexes.


11 Anys

Predomina les frases més complexes i subordinades, i hi ha més coordinació, malgrat que repeteix algunes paraules i barreja algunes paraules castellanes en l’expressió oral.

Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà


6 Anys

Tenint en compte que ens trobem al principi de curs (novembre), aquest nen llegeix molt millor en català que en castellà, però en general li costa llegir en els dos idiomes.


8 Anys

En el cas del primer nen, ho fa millor en català que en castellà, per tant presenta una millor evolució en català, però en el cas de la nena d’Aragó lògicament és el cas contrari.


9 Anys

En els tres casos, s’expressen millor en català que en castellà, fins i tot en un cas, el text en castellà quan l’explica ho fa en aquesta llengua, però acte seguit ho reafirma traduint-ho en català.


10 Anys

No hi ha diferència notable entre les dues llengües, només n’hi ha una de petita i és que domina millor l’estructura narrativa en català.

11 Anys

Com que és castellano parlant, l’evolució del llenguatge és millor en castellà que en català.


Conclusions i valoracions

Observem una evolució positiva pel que fa l’evolució del llenguatge, de la lectura, la comprensió lectora i l’expressió oral, des que comencen l’educació primària amb 6 anys fins que l’acaben amb 12 anys.
Depenent de si a casa parlen en català com en castellà, es desenvolupen millor en una llengua o en l’altra.

divendres, 19 de novembre del 2010

Activitat 3: Desenvolupament de operacions lògiques d’acord amb la perspectiva Piagetiana.

Edat del nen/a: 7 anys i 6 mesos.

RESULTAT DE LES PROVES:

Nocions de conservació:

Descripció: En primer lloc, a la nena se l’hi presenten dos blocs de plastilina iguals, que ha de transformar en base a unes pautes marcades. Més endavant, se l’hi presenten dues palletes de la mateixa longitud en diferents posicions.

Conservació de la substancia:
Li demanem que transformi els blocs de plastilina en dues boles iguals i li preguntem si hi ha la mateixa quantitat de plastilina un cop transformades.
Resposta: La nena respon incorrectament que en una de les dues boles hi ha mes quantitat de plastilina que a l’altra.
A continuació, transformem les dues boles, en 2 xurros iguals i li preguntem si hi ha la mateixa quantitat de plastilina que anteriorment.
Resposta: La nena respon correctament que hi ha la mateixa quantitat de plastilina en els dos xurros, però quan li diem que hi ha hagut un altre nen que ha respòs el contrari, canvia d’opinió.

Conservació del pes:
Tornem a transformar la plastilina en dues boles i després en dos xurros iguals, per tal de preguntar-li si pesen el mateix.
Resposta: En el cas de les dues boles, respon incorrectament que una pesa mes que l’altra, però quan ho transforma en xurros respon que pesen igual que quan eren boles.

Conservació de la longitud:
Li presentem a la nena dos palletes de la mateixa longitud. Li demanem que ho comprovi posant-les una al costat de l’altra. Ara preguntem si tenen la mateixa longitud.
Resposta: La nena respon correctament que tenen la mateixa longitud.
Canviem la posició de les palletes, desalineades i una mes endavant que l’altra. Tornem a repetir la mateixa pregunta referent a la longitud de les palletes.
Resposta: La nena respon incorrectament que la palleta de l’esquerra es mes llarga que l’altra. Quan preguntem que s’ha de fer perquè tornin a ser de la mateixa longitud, respon que s’han de tornar a col·locar juntes i alineades.

Interpretació de les nocions de conservació:
En la conservació de la substancia, quan es produeixen canvis de forma, la nena no es capaç d’assimilar que un canvi de forma no implica un canvi de quantitat. En el moment en que se li exposen respostes d’altres nens, contraries a la seva, la nena els hi dona la raó, canviant d’opinió.
En la conservació del pes, a ella li sembla que hi ha una bola que pesa mes, però quan les transforma en xurros, la nena afirma que pesen igual que abans, referint-se a que ni ha un que continua pesant mes que l’altra. D’aquesta manera podem observar que no te la capacitat d’observar la conservació del pes quan hi ha canvis en la forma de l’objecte.
En la conservació de la longitud, veu clarament que les palletes son iguals quan estan alineades i juntes, però quan les palletes canvien de posició, la nena afirma que una es mes llarga que l’altra. Així observem que l’apreciació de la conservació de la longitud varia segons la posició de l’objecte, i no de la seva dimensió real.


Nocions de Classificació d’objectes:

Descripció: Li presentem cinc objectes de diferents formes, colors i dimensions. Li demanem que les ordeni segons el seu propi criteri.
Interpretació: La nena les ordena, segons el seu criteri, de mes gran a mes petit, referint-se a l’alçada dels objectes. Per això observem que es capaç d’establir un criteri unitari que li serveix per ordenar objectes diferents.

Nocions de Quantificació de la inclusió:

Descripció: Li presentem cinc mandarines i tres caquis, i li demanem que els conti per separat. Després li preguntem si hi ha mes mandarines o mes fruites.
Interpretació: La nena respon incorrectament que hi ha mes mandarines. D’aquesta manera observem que no es capaç de relacionar el concepte general que engloba totes les fruites que te davant. Quan li diem que un nen a respòs que hi ha mes fruites, ella no li dona la raó i es reafirma en la seva resposta.

Video:




SEGONA PART.

Creació d’una pauta evolutiva, a partir de les dades recollides d’altres nens i nenes de diferent edat.

Taula d’observació:


Conservació substància
Conservació del pes
Conservació de la longitud
Classificació
Quantificació de la inclusió
7 anys
Nocions mínimes o intuïtives
Nocions mínimes o intuïtives
Nocions mínimes o intuïtives
Té criteris simples
Criteris simples o intuïtius
8 anys
Nocions mínimes o intuïtives
Nocions bàsiques
Nocions bàsiques
Té criteris simples
Té criteris simples
9 anys
Nocions bàsiques
Nocions bàsiques
Nocions bàsiques
Té criteris bàsics
Té criteris bàsics
10 anys
Nocions adquirides
Nocions bàsiques
Nocions adquirides
Té criteris complexos
Té criteris bàsics
11 anys
Nocions adquirides
Nocions adquirides
Nocions adquirides
Té criteris
complexos
Té criteris
complexos



Comentari:
Observem que les diferencies mes destacades es donen entre la franja d’edat dels 7 als 9 anys i que a partir dels 10 anys ja tenen adquirides les nocions operatòries lògiques ( conservació, classificació...)





Implicacions educatives de la teoria Piagetina en l’educació primària.


El sistema classificatori de Piaget es basa en quatre períodes o estadis:
1r. Període sensoriomotriu. (0-2 anys). El nadó compta només amb els esquemes senso-motrius congènits, com són els primers reflexos o instints que es van modificant i perfeccionant.
2n. Període del pensament preoperacional. (2-7 anys.) Conté la fase preoperacional i la fase instintiva. En la fase preoperacional (2-4 anys). el nen té una postura egocèntrica, La fase instintiva (4-7 anys), es caracteritza perquè el nen és capaç de pensar de forma intuïtiva, sense tenir consciència del procediment utilitzat . En aquest període, el nen desenvolupa primer la capacitat de conservació de la substància, posteriorment la del pes i la de la longitud.
3r. Període de les operacions concretes. (7-11 anys). Amb l’adquisició de les operacions concretes, es produeix una sèrie de modificacions evolutives en les concepcions que el nen té sobre les nocions lògiques. L’aplicació creixent de la lògica comportarà la des centració i la disminució de l’egocentrisme.
4t. Període d'operacions formals. (11-15 aprox.). Comencen a dominar les relacions de conservació i les operacions concretes de l'anterior període, i desenvolupen les anomenades operacions formals, les quals no només es refereixen a objectes reals com l'anterior, sinó també a tots els objectes possibles. Dominen el pensament abstracte, el pensament hipotètic deductiu i dels sil·logismes en l’ultima fase d’aquesta etapa.


Basant-nos en els estadis evolutius de Piaget, podem afirmar que aquests estadis estableixen unes estructures en les que ens podem basar a l’hora d’impartir els continguts didàctics i les diferents necessitats (cognitives, socials, motrius, afectius) dels alumnes.
Piaget potencia el desenvolupament cognitiu dels alumnes a través dels esquemes dels alumnes per aconseguir el procés d’equilibri entre l’assimilació i acomodació. L’assimilació es refereix a la manera en la qual els alumnes s’enfronten a un estímul de l’entorn, mentre que l’acomodació implica una modificació de l’organització actual en resposta a les demandes del medi. Mitjançant l’assimilació i l’acomodació els alumnes van reestructurant cognitivament el seu aprenentatge al llarg del desenvolupament.
Per tant Piaget destaca la importància de plantejar conflictes cognitius als alumnes mitjançant diferents situacions o problemes perquè la nostra intel·ligència es formi buscant l’equilibri entre els coneixements adquirits i per adquirir.