Edat del nen/a: 7 anys i 6 mesos.
RESULTAT DE LES PROVES:
Nocions de conservació:
Descripció: En primer lloc, a la nena se l’hi presenten dos blocs de plastilina iguals, que ha de transformar en base a unes pautes marcades. Més endavant, se l’hi presenten dues palletes de la mateixa longitud en diferents posicions.
Conservació de la substancia:
Li demanem que transformi els blocs de plastilina en dues boles iguals i li preguntem si hi ha la mateixa quantitat de plastilina un cop transformades.
Resposta: La nena respon incorrectament que en una de les dues boles hi ha mes quantitat de plastilina que a l’altra.
A continuació, transformem les dues boles, en 2 xurros iguals i li preguntem si hi ha la mateixa quantitat de plastilina que anteriorment.
Resposta: La nena respon correctament que hi ha la mateixa quantitat de plastilina en els dos xurros, però quan li diem que hi ha hagut un altre nen que ha respòs el contrari, canvia d’opinió.
Conservació del pes:
Tornem a transformar la plastilina en dues boles i després en dos xurros iguals, per tal de preguntar-li si pesen el mateix.
Resposta: En el cas de les dues boles, respon incorrectament que una pesa mes que l’altra, però quan ho transforma en xurros respon que pesen igual que quan eren boles.
Conservació de la longitud:
Li presentem a la nena dos palletes de la mateixa longitud. Li demanem que ho comprovi posant-les una al costat de l’altra. Ara preguntem si tenen la mateixa longitud.
Resposta: La nena respon correctament que tenen la mateixa longitud.
Canviem la posició de les palletes, desalineades i una mes endavant que l’altra. Tornem a repetir la mateixa pregunta referent a la longitud de les palletes.
Resposta: La nena respon incorrectament que la palleta de l’esquerra es mes llarga que l’altra. Quan preguntem que s’ha de fer perquè tornin a ser de la mateixa longitud, respon que s’han de tornar a col·locar juntes i alineades.
Interpretació de les nocions de conservació:
En la conservació de la substancia, quan es produeixen canvis de forma, la nena no es capaç d’assimilar que un canvi de forma no implica un canvi de quantitat. En el moment en que se li exposen respostes d’altres nens, contraries a la seva, la nena els hi dona la raó, canviant d’opinió.
En la conservació del pes, a ella li sembla que hi ha una bola que pesa mes, però quan les transforma en xurros, la nena afirma que pesen igual que abans, referint-se a que ni ha un que continua pesant mes que l’altra. D’aquesta manera podem observar que no te la capacitat d’observar la conservació del pes quan hi ha canvis en la forma de l’objecte.
En la conservació de la longitud, veu clarament que les palletes son iguals quan estan alineades i juntes, però quan les palletes canvien de posició, la nena afirma que una es mes llarga que l’altra. Així observem que l’apreciació de la conservació de la longitud varia segons la posició de l’objecte, i no de la seva dimensió real.
Nocions de Classificació d’objectes:
Descripció: Li presentem cinc objectes de diferents formes, colors i dimensions. Li demanem que les ordeni segons el seu propi criteri.
Interpretació: La nena les ordena, segons el seu criteri, de mes gran a mes petit, referint-se a l’alçada dels objectes. Per això observem que es capaç d’establir un criteri unitari que li serveix per ordenar objectes diferents.
Nocions de Quantificació de la inclusió:
Descripció: Li presentem cinc mandarines i tres caquis, i li demanem que els conti per separat. Després li preguntem si hi ha mes mandarines o mes fruites.
Interpretació: La nena respon incorrectament que hi ha mes mandarines. D’aquesta manera observem que no es capaç de relacionar el concepte general que engloba totes les fruites que te davant. Quan li diem que un nen a respòs que hi ha mes fruites, ella no li dona la raó i es reafirma en la seva resposta.
Video:
SEGONA PART.
Creació d’una pauta evolutiva, a partir de les dades recollides d’altres nens i nenes de diferent edat.
Taula d’observació:
Conservació substància | Conservació del pes | Conservació de la longitud | Classificació | Quantificació de la inclusió | |
7 anys | Nocions mínimes o intuïtives | Nocions mínimes o intuïtives | Nocions mínimes o intuïtives | Té criteris simples | Criteris simples o intuïtius |
8 anys | Nocions mínimes o intuïtives | Nocions bàsiques | Nocions bàsiques | Té criteris simples | Té criteris simples |
9 anys | Nocions bàsiques | Nocions bàsiques | Nocions bàsiques | Té criteris bàsics | Té criteris bàsics |
10 anys | Nocions adquirides | Nocions bàsiques | Nocions adquirides | Té criteris complexos | Té criteris bàsics |
11 anys | Nocions adquirides | Nocions adquirides | Nocions adquirides | Té criteris complexos | Té criteris complexos |
Comentari:
Observem que les diferencies mes destacades es donen entre la franja d’edat dels 7 als 9 anys i que a partir dels 10 anys ja tenen adquirides les nocions operatòries lògiques ( conservació, classificació...)
Implicacions educatives de la teoria Piagetina en l’educació primària.
El sistema classificatori de Piaget es basa en quatre períodes o estadis:
1r. Període sensoriomotriu. (0-2 anys). El nadó compta només amb els esquemes senso-motrius congènits, com són els primers reflexos o instints que es van modificant i perfeccionant.
2n. Període del pensament preoperacional. (2-7 anys.) Conté la fase preoperacional i la fase instintiva. En la fase preoperacional (2-4 anys). el nen té una postura egocèntrica, La fase instintiva (4-7 anys), es caracteritza perquè el nen és capaç de pensar de forma intuïtiva, sense tenir consciència del procediment utilitzat . En aquest període, el nen desenvolupa primer la capacitat de conservació de la substància, posteriorment la del pes i la de la longitud.
3r. Període de les operacions concretes. (7-11 anys). Amb l’adquisició de les operacions concretes, es produeix una sèrie de modificacions evolutives en les concepcions que el nen té sobre les nocions lògiques. L’aplicació creixent de la lògica comportarà la des centració i la disminució de l’egocentrisme.
4t. Període d'operacions formals. (11-15 aprox.). Comencen a dominar les relacions de conservació i les operacions concretes de l'anterior període, i desenvolupen les anomenades operacions formals, les quals no només es refereixen a objectes reals com l'anterior, sinó també a tots els objectes possibles. Dominen el pensament abstracte, el pensament hipotètic deductiu i dels sil·logismes en l’ultima fase d’aquesta etapa.
Basant-nos en els estadis evolutius de Piaget, podem afirmar que aquests estadis estableixen unes estructures en les que ens podem basar a l’hora d’impartir els continguts didàctics i les diferents necessitats (cognitives, socials, motrius, afectius) dels alumnes.
Piaget potencia el desenvolupament cognitiu dels alumnes a través dels esquemes dels alumnes per aconseguir el procés d’equilibri entre l’assimilació i acomodació. L’assimilació es refereix a la manera en la qual els alumnes s’enfronten a un estímul de l’entorn, mentre que l’acomodació implica una modificació de l’organització actual en resposta a les demandes del medi. Mitjançant l’assimilació i l’acomodació els alumnes van reestructurant cognitivament el seu aprenentatge al llarg del desenvolupament.
Per tant Piaget destaca la importància de plantejar conflictes cognitius als alumnes mitjançant diferents situacions o problemes perquè la nostra intel·ligència es formi buscant l’equilibri entre els coneixements adquirits i per adquirir.

Molt bé!
ResponElimina