Activitat 3: Desenvolupament de operacions lògiques d’acord amb la perspectiva Piagetiana.

Edat del nen/a: 7 anys i 6 mesos.

RESULTAT DE LES PROVES:

Nocions de conservació:

Descripció: En primer lloc, a la nena se l’hi presenten dos blocs de plastilina iguals, que ha de transformar en base a unes pautes marcades. Més endavant, se l’hi presenten dues palletes de la mateixa longitud en diferents posicions.

Conservació de la substancia:

Li demanem que transformi els blocs de plastilina en dues boles iguals i li preguntem si hi ha la mateixa quantitat de plastilina un cop transformades.

Resposta: La nena respon incorrectament que en una de les dues boles hi ha mes quantitat de plastilina que a l’altra.

A continuació, transformem les dues boles, en 2 xurros iguals i li preguntem si hi ha la mateixa quantitat de plastilina que anteriorment.

Resposta: La nena respon correctament que hi ha la mateixa quantitat de plastilina en els dos xurros, però quan li diem que hi ha hagut un altre nen que ha respòs el contrari, canvia d’opinió.

Conservació del pes:

Tornem a transformar la plastilina en dues boles i després en dos xurros iguals, per tal de preguntar-li si pesen el mateix.

Resposta: En el cas de les dues boles, respon incorrectament que una pesa mes que l’altra, però quan ho transforma en xurros respon que pesen igual que quan eren boles.

Conservació de la longitud:

Li presentem a la nena dos palletes de la mateixa longitud. Li demanem que ho comprovi posant-les una al costat de l’altra. Ara preguntem si tenen la mateixa longitud.

Resposta: La nena respon correctament que tenen la mateixa longitud.

Canviem la posició de les palletes, desalineades i una mes endavant que l’altra. Tornem a repetir la mateixa pregunta referent a la longitud de les palletes.

Resposta: La nena respon incorrectament que la palleta de l’esquerra es mes llarga que l’altra. Quan preguntem que s’ha de fer perquè tornin a ser de la mateixa longitud, respon que s’han de tornar a col·locar juntes i alineades.

Interpretació de les nocions de conservació:

En la conservació de la substancia, quan es produeixen canvis de forma, la nena no es capaç d’assimilar que un canvi de forma no implica un canvi de quantitat. En el moment en que se li exposen respostes d’altres nens, contraries a la seva, la nena els hi dona la raó, canviant d’opinió.

En la conservació del pes, a ella li sembla que hi ha una bola que pesa mes, però quan les transforma en xurros, la nena afirma que pesen igual que abans, referint-se a que ni ha un que continua pesant mes que l’altra. D’aquesta manera podem observar que no te la capacitat d’observar la conservació del pes quan hi ha canvis en la forma de l’objecte.

En la conservació de la longitud, veu clarament que les palletes son iguals quan estan alineades i juntes, però quan les palletes canvien de posició, la nena afirma que una es mes llarga que l’altra. Així observem que l’apreciació de la conservació de la longitud varia segons la posició de l’objecte, i no de la seva dimensió real.

Nocions de Classificació d’objectes:

Descripció: Li presentem cinc objectes de diferents formes, colors i dimensions. Li demanem que les ordeni segons el seu propi criteri.

Interpretació: La nena les ordena, segons el seu criteri, de mes gran a mes petit, referint-se a l’alçada dels objectes. Per això observem que es capaç d’establir un criteri unitari que li serveix per ordenar objectes diferents.

Nocions de Quantificació de la inclusió:

Descripció: Li presentem cinc mandarines i tres caquis, i li demanem que els conti per separat. Després li preguntem si hi ha mes mandarines o mes fruites.

Interpretació: La nena respon incorrectament que hi ha mes mandarines. D’aquesta manera observem que no es capaç de relacionar el concepte general que engloba totes les fruites que te davant. Quan li diem que un nen a respòs que hi ha mes fruites, ella no li dona la raó i es reafirma en la seva resposta.

Video:

SEGONA PART.

Creació d’una pauta evolutiva, a partir de les dades recollides d’altres nens i nenes de diferent edat.

Taula d’observació:

	Conservació substància	Conservació del pes	Conservació de la longitud	Classificació	Quantificació de la inclusió
7 anys	Nocions mínimes o intuïtives	Nocions mínimes o intuïtives	Nocions mínimes o intuïtives	Té criteris simples	Criteris simples o intuïtius
8 anys	Nocions mínimes o intuïtives	Nocions bàsiques	Nocions bàsiques	Té criteris simples	Té criteris simples
9 anys	Nocions bàsiques	Nocions bàsiques	Nocions bàsiques	Té criteris bàsics	Té criteris bàsics
10 anys	Nocions adquirides	Nocions bàsiques	Nocions adquirides	Té criteris complexos	Té criteris bàsics
11 anys	Nocions adquirides	Nocions adquirides	Nocions adquirides	Té criteris complexos	Té criteris complexos

Comentari:

Observem que les diferencies mes destacades es donen entre la franja d’edat dels 7 als 9 anys i que a partir dels 10 anys ja tenen adquirides les nocions operatòries lògiques ( conservació, classificació...)

Implicacions educatives de la teoria Piagetina en l’educació primària.

El sistema classificatori de Piaget es basa en quatre períodes o estadis:

1r. Període sensoriomotriu. (0-2 anys). El nadó compta només amb els esquemes senso-motrius congènits, com són els primers reflexos o instints que es van modificant i perfeccionant.

2n. Període del pensament preoperacional. (2-7 anys.) Conté la fase preoperacional i la fase instintiva. En la fase preoperacional (2-4 anys). el nen té una postura egocèntrica, La fase instintiva (4-7 anys), es caracteritza perquè el nen és capaç de pensar de forma intuïtiva, sense tenir consciència del procediment utilitzat . En aquest període, el nen desenvolupa primer la capacitat de conservació de la substància, posteriorment la del pes i la de la longitud.

3r. Període de les operacions concretes. (7-11 anys). Amb l’adquisició de les operacions concretes, es produeix una sèrie de modificacions evolutives en les concepcions que el nen té sobre les nocions lògiques. L’aplicació creixent de la lògica comportarà la des centració i la disminució de l’egocentrisme.

4t. Període d'operacions formals. (11-15 aprox.). Comencen a dominar les relacions de conservació i les operacions concretes de l'anterior període, i desenvolupen les anomenades operacions formals, les quals no només es refereixen a objectes reals com l'anterior, sinó també a tots els objectes possibles. Dominen el pensament abstracte, el pensament hipotètic deductiu i dels sil·logismes en l’ultima fase d’aquesta etapa.

Basant-nos en els estadis evolutius de Piaget, podem afirmar que aquests estadis estableixen unes estructures en les que ens podem basar a l’hora d’impartir els continguts didàctics i les diferents necessitats (cognitives, socials, motrius, afectius) dels alumnes.

Piaget potencia el desenvolupament cognitiu dels alumnes a través dels esquemes dels alumnes per aconseguir el procés d’equilibri entre l’assimilació i acomodació. L’assimilació es refereix a la manera en la qual els alumnes s’enfronten a un estímul de l’entorn, mentre que l’acomodació implica una modificació de l’organització actual en resposta a les demandes del medi. Mitjançant l’assimilació i l’acomodació els alumnes van reestructurant cognitivament el seu aprenentatge al llarg del desenvolupament.

Per tant Piaget destaca la importància de plantejar conflictes cognitius als alumnes mitjançant diferents situacions o problemes perquè la nostra intel·ligència es formi buscant l’equilibri entre els coneixements adquirits i per adquirir.

Activitat plàstica i escrita d'un infant.

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

1.1. Dels 6 als 7 anys:

Dibuix:Hi ha una desproporció entre el dibuix de la figura humana i la fulla de paper.
En general, no es dibuixen gaires detalls (per exemple, genolls, dents, etc.). Els cabells els representa en línies rectes. Guixa molt fort amb el llapis a l’hora de dibuixar.
Observem una gran diferència entre aquesta mateixa etapa en quant a la representació dels detalls, ja que als 7 anys són més minuciosos i el traç és més segur.

Escriptura:S’observen moltes faltes d’ortografia, sobretot als 6 anys (ortografia natural), es deixa paraules,  les frases no tenen sentit i hi ha una absència de puntuació (comes i punts). Li costa inventar-se una història. Es tracta d’una escriptura fluctuant, amb lletres de diferents mides.
En canvi als 7 anys, la història està estructurada i té més sentit. Hi han signes de puntuació i alguns principis ortogràfics (majúscula després de punt, etc.).


1.2. Dels 8 als 9 anys:

Dibuix:Basant-nos en els dibuixos dels nens, observem que la utilització que en fan dels detalls és independent de la seva edat, és a dir, els coneixen però no sempre els utilitzen, ja que el nen de 9 anys no fa tants detalls com els de 8.

Escriptura:No fan tantes faltes d’ortografia, fins i tot posen accents a les paraules i la lletra és més lligada i clara.
S’observen històries més creatives i més lògiques en quant a la seqüència d’esdeveniments.

1.3. Dels 10 als 11:

Dibuix:El dibuix és més realista i els detalls molt més acurats (dibuixa els mitjons, sabates amb cordons, per exemple).
En algun cas, es comença a observar detalls tridimensionals, així com diferents perspectives.
La mida del dibuix disminueix una mica perquè la seva grafomotricitat és més fina.
Escriptura:
La seva la lletra és ordenada, clara i convencional. Gairebé no hi ha faltes d’ortografia i la història està estructurada i lògica.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

A través dels dibuixos infantils es pot deduir quin grau de maduresa presenta el nen: el desenvolupament cognitiu i grafomotriu.
A més, poden reflectir d’altres problemàtiques: familiars, personals (inseguretat, carències, pors, traumes, etc.), així com el grau de creativitat i imaginació que posseeix l’ infant.

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Els factors hereditaris determinen la intel·ligència i la capacitat d’aprenentatge del nen, tot i que aquests es poden veure afectats per l’entorn, tant de manera positiva com negativa. Per exemple, si els nens amb un coeficient intel·lectual elevat, els manca un entorn motivant, estable i positiu, fins i tot poden arribar a tenir fracàs escolar, i a la inversa, un infant dotat de menys intel·ligència, però en un entorn favorable, tindrà un desenvolupament més pròsper gràcies al seu esforç i treball constant. Tanmateix en el desenvolupament gràfic l´ habilitat innata s´ ha de tenir en compte tot i que la pràctica constant d´ aquesta, guiada a través de les tècniques donades per un docent, la fa més competent.

Dins del context escolar el factor que més influeix és principalment el docent. El docent és el que a través de l'observació diària avalua els coneixements adquirits o les seves mancances, fixant estratègies per l'adquisició de nous aprenentatges o reforçant els que no hagin quedat ben assolits.

Finalment, la cultura influencia de manera inconscient els continguts que el nen desenvolupa en els seus dibuixos i textos. Les nenes acostumen a dibuixar princeses i els nens els seus herois de ficció. El rol de gènere es reflexa des de ben petits ja que estan influenciats constantment des de l'entorn familiar fins al social (mitjans de comunicació, pel·lícules, jocs, etc.).

DEMOSTRACIÓ REAL i OBSERVACIÓ DIRECTA:

Hem conservat el text original ja que la nena va repetir l'activitat.

 

Edat del/la nen/a:  és una nena de 7 anys i tres mesos

Mà utilitzada: Dreta

Temps total emprat per la tasca del dibuix: 4 minuts

Temps total emprat per a la tasca d'escriptura: 10 minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

La Carlota ens ha dibuixat una nena  amb el cap una mica desproporcionat amb el cos. Només ha utilitzat la meitat del paper a més a més d'estar descentrat.

La cara l'ha dibuixat amb gairebé totes les particularitats, ha dibuixat els ulls, les pestanyes, les pupil·les, els llavis, tant el superior com l'inferior, el nas, sense forats. No ha dibuixat les orelles ni les celles. Ha dibuixat el cabell superposat a les espatlles. Ha dibuixat el coll ple de collars i el contorn del pit. Els braços són desiguals i les mans les ha dibuixat amb 4 dits.

El dibuix de cintura cap amunt, es molt més detallat que la resta del cos.

No ha dibuixat els colzes i els genolls i els peus són bidimensionals. Ha dibuixat dos peces de roba. Una samarreta, uns pantalons curts i unes sabates, les tres peces de roba, molt senzilles.

ESCRIPTURA:

Els traços rectes de les lletres ( t,d,q) apareixen rectes, amb llaços i sense angulació. No fa les lletres en sentit oposat al moviment natural ni mal diferenciades per formes imperfectes. De vegades es irregular en la mida de les lletres. Omissió dels accents i d'alguns signes de puntuació. Els traços superiors i inferiors de les lletres són correctes. L'espai entre lletra i lletra i entre paraula i paraula, es regular. L'escriptura es relaxada, ja que els lletres estan separades dins de les paraules, i per tan l'escriptura no es comprimida.

Alineació irregular. L'escriptura fluctua per buscar un equilibri del text. Es molt net i ordenat. No hi ha irregularitat en la inclinació de les lletres ni traç tremolós ni pressió gràfica excessiva.

OBSERVACIONS:

Hem observat en la representació gràfica ( dibuix ) que a vegades no té a veure amb l'edat de l' infant, en quant a la utilització dels detalls.

Per això la utilització d' aquests dibuixos per extreure'n una conclusió generalitzada, ens sembla una mica arriscat perquè en els dibuixos no hem vist gaires diferències per assignar uns trets característics per a cada edat, en l'escriptura, aquestes diferències són més observables, ja que a partir dels 12 anys aproximadament el nen defineix una escriptura personalitzada.

La manera de dibuixar les peces de roba amb talls dimensionals i amb acabats dobles no s’acostuma a veure en nens de la seva edat. Si n’hagués tingut ganes ho hagués pogut fer molt millor, però no era el moment de dibuixar.

Té un bon sentit de l’espai del paper, ja que no ha fet un dibuixet petitet com altres nens.