Activitat plàstica i escrita d'un infant.

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

1.1. Dels 6 als 7 anys:

Dibuix:Hi ha una desproporció entre el dibuix de la figura humana i la fulla de paper.
En general, no es dibuixen gaires detalls (per exemple, genolls, dents, etc.). Els cabells els representa en línies rectes. Guixa molt fort amb el llapis a l’hora de dibuixar.
Observem una gran diferència entre aquesta mateixa etapa en quant a la representació dels detalls, ja que als 7 anys són més minuciosos i el traç és més segur.

Escriptura:S’observen moltes faltes d’ortografia, sobretot als 6 anys (ortografia natural), es deixa paraules,  les frases no tenen sentit i hi ha una absència de puntuació (comes i punts). Li costa inventar-se una història. Es tracta d’una escriptura fluctuant, amb lletres de diferents mides.
En canvi als 7 anys, la història està estructurada i té més sentit. Hi han signes de puntuació i alguns principis ortogràfics (majúscula després de punt, etc.).


1.2. Dels 8 als 9 anys:

Dibuix:Basant-nos en els dibuixos dels nens, observem que la utilització que en fan dels detalls és independent de la seva edat, és a dir, els coneixen però no sempre els utilitzen, ja que el nen de 9 anys no fa tants detalls com els de 8.

Escriptura:No fan tantes faltes d’ortografia, fins i tot posen accents a les paraules i la lletra és més lligada i clara.
S’observen històries més creatives i més lògiques en quant a la seqüència d’esdeveniments.

1.3. Dels 10 als 11:

Dibuix:El dibuix és més realista i els detalls molt més acurats (dibuixa els mitjons, sabates amb cordons, per exemple).
En algun cas, es comença a observar detalls tridimensionals, així com diferents perspectives.
La mida del dibuix disminueix una mica perquè la seva grafomotricitat és més fina.
Escriptura:
La seva la lletra és ordenada, clara i convencional. Gairebé no hi ha faltes d’ortografia i la història està estructurada i lògica.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

A través dels dibuixos infantils es pot deduir quin grau de maduresa presenta el nen: el desenvolupament cognitiu i grafomotriu.
A més, poden reflectir d’altres problemàtiques: familiars, personals (inseguretat, carències, pors, traumes, etc.), així com el grau de creativitat i imaginació que posseeix l’ infant.

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Els factors hereditaris determinen la intel·ligència i la capacitat d’aprenentatge del nen, tot i que aquests es poden veure afectats per l’entorn, tant de manera positiva com negativa. Per exemple, si els nens amb un coeficient intel·lectual elevat, els manca un entorn motivant, estable i positiu, fins i tot poden arribar a tenir fracàs escolar, i a la inversa, un infant dotat de menys intel·ligència, però en un entorn favorable, tindrà un desenvolupament més pròsper gràcies al seu esforç i treball constant. Tanmateix en el desenvolupament gràfic l´ habilitat innata s´ ha de tenir en compte tot i que la pràctica constant d´ aquesta, guiada a través de les tècniques donades per un docent, la fa més competent.

Dins del context escolar el factor que més influeix és principalment el docent. El docent és el que a través de l'observació diària avalua els coneixements adquirits o les seves mancances, fixant estratègies per l'adquisició de nous aprenentatges o reforçant els que no hagin quedat ben assolits.

Finalment, la cultura influencia de manera inconscient els continguts que el nen desenvolupa en els seus dibuixos i textos. Les nenes acostumen a dibuixar princeses i els nens els seus herois de ficció. El rol de gènere es reflexa des de ben petits ja que estan influenciats constantment des de l'entorn familiar fins al social (mitjans de comunicació, pel·lícules, jocs, etc.).

DEMOSTRACIÓ REAL i OBSERVACIÓ DIRECTA:

Hem conservat el text original ja que la nena va repetir l'activitat.

 

Edat del/la nen/a:  és una nena de 7 anys i tres mesos

Mà utilitzada: Dreta

Temps total emprat per la tasca del dibuix: 4 minuts

Temps total emprat per a la tasca d'escriptura: 10 minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

La Carlota ens ha dibuixat una nena  amb el cap una mica desproporcionat amb el cos. Només ha utilitzat la meitat del paper a més a més d'estar descentrat.

La cara l'ha dibuixat amb gairebé totes les particularitats, ha dibuixat els ulls, les pestanyes, les pupil·les, els llavis, tant el superior com l'inferior, el nas, sense forats. No ha dibuixat les orelles ni les celles. Ha dibuixat el cabell superposat a les espatlles. Ha dibuixat el coll ple de collars i el contorn del pit. Els braços són desiguals i les mans les ha dibuixat amb 4 dits.

El dibuix de cintura cap amunt, es molt més detallat que la resta del cos.

No ha dibuixat els colzes i els genolls i els peus són bidimensionals. Ha dibuixat dos peces de roba. Una samarreta, uns pantalons curts i unes sabates, les tres peces de roba, molt senzilles.

ESCRIPTURA:

Els traços rectes de les lletres ( t,d,q) apareixen rectes, amb llaços i sense angulació. No fa les lletres en sentit oposat al moviment natural ni mal diferenciades per formes imperfectes. De vegades es irregular en la mida de les lletres. Omissió dels accents i d'alguns signes de puntuació. Els traços superiors i inferiors de les lletres són correctes. L'espai entre lletra i lletra i entre paraula i paraula, es regular. L'escriptura es relaxada, ja que els lletres estan separades dins de les paraules, i per tan l'escriptura no es comprimida.

Alineació irregular. L'escriptura fluctua per buscar un equilibri del text. Es molt net i ordenat. No hi ha irregularitat en la inclinació de les lletres ni traç tremolós ni pressió gràfica excessiva.

OBSERVACIONS:

Hem observat en la representació gràfica ( dibuix ) que a vegades no té a veure amb l'edat de l' infant, en quant a la utilització dels detalls.

Per això la utilització d' aquests dibuixos per extreure'n una conclusió generalitzada, ens sembla una mica arriscat perquè en els dibuixos no hem vist gaires diferències per assignar uns trets característics per a cada edat, en l'escriptura, aquestes diferències són més observables, ja que a partir dels 12 anys aproximadament el nen defineix una escriptura personalitzada.

La manera de dibuixar les peces de roba amb talls dimensionals i amb acabats dobles no s’acostuma a veure en nens de la seva edat. Si n’hagués tingut ganes ho hagués pogut fer molt millor, però no era el moment de dibuixar.

Té un bon sentit de l’espai del paper, ja que no ha fet un dibuixet petitet com altres nens.