L’empatia i l’enfocament social i afectiu
UNA CLASSE DIVIDIDA: El documental ens mostra tant la posada en pràctica com els resultats d’un exercici sobre discriminació fonamentat en el color dels ulls, en dos grups diferents: en primer lloc amb infants de 3er grau (9 anys); i en segon lloc amb treballadors adults del sistema penitenciari de l’Estat de Iowa, durant un Taller de relacions humanes d’un dia de duració. Per als nostres propòsits, només treballarem amb l’exercici que es va proposar als infants de primària.
Enllaç:
- Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?
- Quan primer els nens d’ulls blaus són designats com a superiors enfront els d’ulls marrons, s’observa que els “superiors” es tornen més desagradables pel sol fet de sentir-se així. A més, experimenten uns sentiments i unes sensacions que els provoquen una satisfacció i benestar interior pel simple fet de ser com són.
- En canvi, els nens “inferiors”, és a dir, d’ulls marrons, experimenten una divergència de la realitat que els provoca una visió distorsionada de la realitat social i repercuteix en les seves conductes i pensaments.
- Durant l’hora del pati, un nen d’ulls marrons pega a un altre d’ulls blaus perquè, segons ell l’havia insultat dient-li “ulls marrons”.
- Per tant, es pot veure com de seguida comprenen la connotació que hi ha darrere de l’expressió “ulls marrons”, amb adjectius negatius, igual com quan a una persona de raça negra li diuen “negre”. S’adonen com les persones que es troben com a socialment acceptades com a superiors utilitzen unes expressions per demostrar menyspreu i discriminació, i que quan s’usen es fa amb aquesta intenció, és com un eufemisme, en que s’usa una paraula aparentment més bonica que el missatge que oculta darrere.
- Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?
- Els infants es readapten a la nova situació gràcies a la seva vulnerabilitat psíquica i l’actuació de la professora. Aquets adeqüen el seu estat anímic, psicològic i físic a unes noves perspectives dominadores i que provoquen una superació de les capacitats personals dels alumnes. Així, aquests s’afanyen a contestar el que pregunta la professora perquè se senten més motivats que abans, en canvi, els d’ulls blaus ara es mostren més inhibits a l’hora de participar a classe, deixant que siguin els de d’ulls marró els que ho facin.
- Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?
- Aquestes experiències són els factors més determinants d’aquest experiment, quan els primers infants que s’han sentit superiors descobreixen l’altra part de la segregació social, entenen que les persones no s’han de jutjar per les experiències sinó que per fer-ho, s’han d’apropar a conèixer la seva identitat personal, social, afectiva i cultural.
- Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?
- En aquest descobriment es demostra empíricament a través d’exercicis cronometrats, que el rendiment acadèmic varia segons les interferències psicològiques i propioreceptives que l’individu tingui, es a dir, que l’alumne tindrà una predisposició a superar-se i aprendre en menor o major grau segons les barreres discriminatòries que tingui que afrontar.
§ Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament social i afectiu posterior?
§ Els alumnes transformats en homes i dones d’edat mitjana recorden amb una especial càrrega emocional aquelles situacions. Per la gran majoria aquest experiment ha desenvolupat en tots ells un sentiment d’igualtat efectiva entre homes i dones de qualsevol ètnia, color o raça i un pensament d’equitat total envers les relacions de poder que es produeixen en els contextos socials.
§ Recordaven perfectament el moment en que la professora els va dividir en dos grups, atorgant a un el poder i a l’ altre sotmetent-lo al primer i traient-los drets.
§ Però va ser l’ experiència de ser el grup sotmès o “inferior” el que més va influenciar en la manera de pensar i actuar d´ aquestes persones en tant que el sentiment de inferioritat, les humiliacions i la impotència davant la injustícia els va fer entendre el que sentien diàriament milions de persones pel sols fet de tenir diferent color de pell. Com a conseqüència d’ aquesta experiència, aquests nens es van convertir en la seva vida adulta en persones capaces d´ entendre i respondre positivament a través del recolzament moral, a qualsevol tipus de problemàtica social derivada de la injustícia. En definitiva, els va convertir en persones més íntegres, més empàtiques.
§ Va servir per canviar alguna cosa?
§ Realment cap alumne ha esdevingut precursor de moviments o campanyes per abolir la discriminació, però per a tots i cadascun d’ells els va servir per poder continuar el seu desenvolupament psíquic, social i afectiu amb una clara concepció de la nefasta influència que provoca adoptar caràcters discriminatoris envers una persona o grup ètnic.
§ L’ experiència els va servir per adonar-se’n de les injustícies socials i per comprendre que totes les persones en una situació de poder envers a una altre, es comporten de forma cruel sense que hi hagi una causa concreta per ser-ho.
§ El canvi fruït d´aquesta experiència afectaria tant al seu comportament envers als altres en la seva vida adulta, com en la forma d’ educar als seus propis fills en la empatia.
§ Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?
§ Responen procurant reconduir la situació fins a un punt d’equilibri on totes les forces personals i socials tinguin les mateixes oportunitats d’expressió i llibertat i fonamenten aquesta igualtat en les relacions personals.
§ Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries?
§ L’escola, com a agent de socialització més important, pot promoure aquestes competències actitudinals a través de tallers de convivència i d’igualtat per raó de sexe, ètnia o cultura. També pot realitzar tasques i experiències relacionades amb l’acostament a les diferents cultures que no es troben tant a l’abast o que si ho estan, no es tracten amb tanta igualtat.
§ Per últim, destacar la importància de l’enfocament del currículum ocult que el professor transmet als alumnes a través de les seves explicacions i vivències personals amb ells. D’aquesta manera la conclusió de l’experiment fonamenta l’aplicació d’aquest en docents, o futurs docents, per tal de transmetre uns valors i actituds basats en la igualtat i l’antidiscriminació.
§ Com a persones adultes són capaces de tenir una mirada crítica davant de les injustícies socials ( en aquell temps la segregació racial) ja que el fet d’ haver-se sentit en les mateixes circumstàncies, va afectar directament al seu desenvolupament socio-afectiu, atorgant-li un sentiment empàtic que els acompanyarà al llarg de la seva vida adulta i en el que basaran l’ educació dels seus fills per tal de que aquests no recreïn les injustícies per raons de races que s’ estaven donant a Estats Units en aquella època.
Per últim, citarem algunes tècniques o exercicis per treballar l’empatia:
Definició:
Abans de donar algunes tècniques o exercicis per treballar la empatia ens agradaria fer una conceptualització del terme:
Entenem per empatia la capacitat o habilitat que té l’ésser humà per reconèixer, comprendre i valorar els sentiments dels altres, és a dir la capacitat emocional que tenim per llegir i interpretar als altres. Aquesta capacitat en ajuda a posar-nos al lloc de l’altre individu, entendre el que pensa i què és el que sent, i entendre per què es comporta de determinades maneres segons els context que es troba.
Exercici 1: TEATRE DE L’ OPRIMIT.
Plantejarem una situació de desigualtat, agafem 3 o 4 voluntaris per representar l’escena del conflicte.
-Platejarem 3 conflictes, un en l’entorn familiar, un en l’entorn de l’aula i un en entorn al carrer.
- L’exercici consta de 2 parts fonamentals, el moment de la representació i el debat.
L’educador o docent planteja la situació i assigna tres personatges estereotipats: un d’ells oprimit i un d’ells opressor, el tercer personatge ha de recolzar la posició de l’opressor.
Una vegada representat es pregunta als alumnes quin personatge i de quina manera pot solucionar el conflicte.
- Respectant el torn de paraula, un alumne dóna una resposta o possible solució i se’l convida a posar-se en el lloc d’aquest personatge i representar un altre cop la situació com ell l’afrontaria.
- L’exercici es pot repetir diverses vegades fins que s’arriba a una solució comú però es deixa oberta la possibilitat de que cap sigui considerada vàlida.
- Al final de l’exercici, se’ls pregunta als alumnes com s’han sentit en la pell del personatge donant peu a una reflexió personal.
Exercici 2: JOC DE ROL
Es reparteixen a tots els alumnes uns papers amb un rol que ells adoptaran durant la pràctica.
-Els rols seran: un immigrant, un gitano, un obès, una persona de classe alta, etc.
L’objectiu del joc és que mitjançant aquests rols es pugui arribar a prendre una decisió comuna sobre el que podria ser un conflicte real de classe, com l’elaboració d’un horari, establiment de torns de neteja, etc.
Exercici 3: ELS PRIVILEGIS
Es reparteixen tots els alumnes en dos grups, a un d’ells se’ls privarà d’algun privilegi o capacitat física o motriu.
Per exemple, durant tot un matí la meitat de la classe se li lliga el braç amb el que escriu o se li posa una bena als ulls.
Un altre exemple és privar als alumnes d’algun tipus de material necessari per realitzar alguna pràctica de classe.
Una vegada plantejat el docent seguirà amb una rutina de classe i els alumnes mancats de privilegis sentiran a la seva pell aquesta mancança com un impediment i l’altra meitat haurà de participar per aconseguir que puguin seguir allò plantejat per l’educador, que pot ser des d’una classe normal a una pràctica que consideri adequada.
Al final de la jornada es farà una posada en comú de quins han estat els seus sentiments i emocions, amb una reflexió personal.
CONCLUSIÓ
Una vegada plantejats els exercicis hem vist que la manera més senzilla i directa pels nens d’entendre què és l’empatia passa pels jocs de rol que els faci viure en primera persona experiències que no viuen a la seva vida personal i que segurament mai s’han plantejat.
Creiem important una reflexió al final de cada exercici pot ajudar a que la propera vegada que trobin una situació semblant a la vida real la identifiquin i que almenys estiguin sensibilitzats amb les emocions alienes.
